Qui cavalca, a deshora, aquesta nit?
És el pare, que porta el seu petit
L’estreny ben fort, l’arrecera del vent
I l’aguanta segur, el manté calent

-Per què t’amagues, fill, esporuguit?
-¿No el veus, pare, mirant de fit a fit
El rei dels verns, amb corona I mantell?
-És la boira que es mou com un ocell

-Vine, petit! Va, corre, vine amb mi!
Quins jocs bonics farem plegats aquí!
Flors de colors a la riba fan niu
En un lloc on tothora és estiu

-Pare meu, que no sents el rei dels verns
Que em promet, mormolant, somnis eterns?
-Tranquil, fill meu, són les fulles que el vent
Fa xiular I n’arrenca aquest lament

-No vols acompanyar-me, bon minyó?
Mes filles et tindran adoració
Elles, que guien la dansa de nit
Et bressaran, amb cançons, fins al llit

-Pare meu, pare meu, no les veus, no
Les set filles del rei en la foscor?
Fill meu, fill meu, el que jo veig ben clar
Són els vims que la lluna fa brillar

-T’estimo, ta bellesa em té corprès
Si no vols fer-me cas, vindràs empès
-Pare, que ve amb la seva mà espectral!
El rei dels verns m’atrapa, m’ha fet mal!

El pare arria el cavall, tot estremit
Gemega entre els seus braços, el petit
Amb grans treballs a la fi arriba a port
Entre els seus braços, l’infant era mort